et donaré la terra

La sensació que et queda després de llegir-te un llibre que t'ha apassionat és indescriptible. Després de setmanes endinsada al món d'uns personatges i a les seves circumstàncies, se't fa estrany no tornar-ne a saber més... El sentiment que et queda de buidor es compensa amb una mena de satisfacció per haver seguit fins al final del llibre la vida del que al principi eren absoluts desconeguts que esdevenen subjectes amb els que t'identifiques en algun o altre aspecte.

Ahir vaig viure aquesta sensació. Avui, en tinc una de ben diferent... La de la incertesa d'escollir amb qui compartir les estones lliure de les pròximes setmanes. Finalment, m'he decidit per "Et donaré la terra"; llibre recomanat per una bona amiga.

Alguna opinió? Quan acabi us donaré la meva :)




Feliç pont per els que podeu gaudir-ne! ;)

Comentarios

  1. que amagat tenies lo del blog!!! :) me gusta!! a partir d'ara te sigoo! jeje
    timuuuuuu vida*

    ResponderEliminar
  2. Hola Gina,

    Doncs quan acabis, llegueix ·El Mozárabe" -JEsús Sánchez Adalid -t'asseguro que es tan apasionant que et sentirás dintre de la Granada musulmana, desrpès si encara no l'has llegit pots continuar per "los pilares de la Tierra" -Ken Follet o "La catedral del mar"-Idelfonso Falcones...tots aquests llibres et transsportarán i creume...et sabrá greu se filla del S. XX.(Poder ja els has llegit) i encara podría fer-te mès recomenacions però t'he deixat enfeinada...jajajaja
    Salutacions

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares